Fusta

El segon material que es va triar van ser els taulons de fusta barata, utilitzats normalment per a fer encofrats. La tipologia triada va ser la vivenda d’emergència, per tal de donar alternatives als refugis existents, tots ells molt precaris. Algunes persones acaben vivint molts anys en aquest tipus d’habitatge, per això Awasuka volia oferir un model més digne.

Es va decidir introduir la tècnica “un tauló” del Dr Pedro Lorenzo, que ell havia desenvolupat en molts països d’America Llatina, i que consisteix en fer cases a base de mòduls construïts amb taulons de llargades variables. Es tracta d’un prototip desmuntable que pot canviar la seva ubicació si és necessari, adequat pels beneficiaris que no són propietaris de cap terreny.

Contràriament a les expectatives, aquesta tècnica va resultar massa costosa degut al nombre de tractaments que requeria la fusta: anti-tèrmits, poliment i redreçat. El Dr Lorenzo va quedar sorprès amb aquest resultat, ja que en la resta de països on la ha aplicat, la tècnica sempre resultava molt econòmica, apropiada per a fer habitatge social. Però la qualitat de la fusta comprada en aquells països és molt millor, ja que es ven amb tractaments previs i les serradores fan talls perfectament rectes. En canvi, a Nepal aquestes dues condicions no es dónen.

IMPORTANT: Tot i que aquesta tècnica no ha estat escollida per a replicar-la, els habitants d’aquest prototip -que anteriorment vivien en un refugi d’emergència de xapa- han millorat moltíssim la seva qualitat de vida i estan molt contents amb l’espai interior i, sobretot, amb el confort tèrmic.